julia schulz-dornburg

arquitecto

Salón Digital. CCCB, Barcelona

SALÓ DIGITAL va ser una exposició itinerant que reunia unes 130 obres d'art realitzades amb ordinador, un conjunt de peces en dos o tres dimensions (fotos, dibuixos, escultures o instal·lacions), obres projectades (curtmetratges i animacions) i una selecció de treballs virtuals a Internet. La gran varietat de matèria i tècniques era un dels punts forts de l’exposició, encara que la desigualtat física entre obres amb “cos“ i obres virtuals era innegable. Als muntatges previs, els objectes amb dimensions “reals“ (un 35% de les obres) predominaven a les sales d'exposicions, (ocupant aproximadament un 80 % de l'espai disponible) mentre que les obres virtuals s’havien d'acomodar en superfícies molt reduïdes i poc sofisticades, com podia ser l'extensió d'una taula amb 4 ordinadors. El disseny del muntatge va intentar compensar aquest desequilibri entre l'aparença i el format de les obres. Atès que les dimensions de l'espai dedicat a exposar una obra tendeix a reflectir el seu valor, vam decidir repartir els metres lineals de galeria en parts iguals, sense tenir en compte si l'obra era virtual o real.
Encara que l'adjudicació d'espai per peça era (sempre que fos possible) igual, la manera de contemplar l'obra havia de ser molt diferent. Calia examinar els quadres estant dret, consultar els ordinadors assegut i veure les projeccions en una postura relaxada. D'aquesta necessitat ergonòmica de la contemplació van néixer tres àmbits diferents: un àmbit convencional per penjar les obres a les parets, una galeria d'ordinadors on els interessats podien seure en unes grans butaques comunitàries per examinar l'art a Internet i unes sales de projecció entapissades, on l'aficionat es podia estirar còmodament per submergir-se en el món de la llum i les ombres.
Vam considerar que els àmbits digitals necessitaven un tractament escultural i tàctil per donar una expressió sensual al món virtual, un lloc que habitualment es troba atrapat en caixes de plàstic gris. Vam introduir colors càlids, formes sinuoses i superfícies toves per invitar el visitant a aturar-se i sentir-se seduït a investigar el contingut de les pantalles. La dimensió i distribució dels suports es van dissenyar de tal manera que la contemplació dels ordinadors es convertia en un esdeveniment social.