julia schulz-dornburg

arquitecto

Arquinset-Setmana d'Arquitectura: Paisatges Contemporanis

Cada societat reflecteix en el paisatge les seves capacitats, els seus somnis i les seves limitacions. Capacitats, somnis i limitacions que avui no depenen només de la seva organització i del seu potencial endogen, sinó també del lloc que ocupa davant dels fluxos mundials de capital, mercaderies, informació i persones. Ara bé, aquest paisatge és llegat a les generacions futures en forma de realitats construïdes i d’espais transformats, els quals constitueixen, alhora, patrimoni i càrrega, potencial i límit. Així, si és cert que cada societat veu reflectit en el territori el seu present, també ho és que ha d’afrontar l’herència dels qui l’han precedit. La sentència bíblica segons la qual els fills pagaran per les virtuts i els pecats dels pares resulta particularment certa en matèria de paisatge. (Oriol Nel·lo "Herencias territoriales, exploraciones geográficas y designios políticos". Ruinas Modernas. Una topografía del lucro. Barcelona: Àmbit, 2012).

«Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat» és una reflexió sobre el llegat de la construcció especulativa i abandonada a Espanya. La recent implantació massiva d’enclavaments de lleure, complexos turístics i residencials de tota mena ha transformat vastes regions de la costa i fins i tot ha arribat a les províncies interiors. L’ocàs prematur de molts d’aquests assentaments a causa de l’esclat de la bombolla se’ns presenta amb imatges inquietants perquè reflecteixen la incongruència entre la vida curta de l’especulació immobiliària –avortada per motius tècnics– i les seves perdurables seqüeles físiques. El fenomen del totxo espanyol i el seu desenllaç funest han engendrat la proliferació d’un nou tipus de paisatge a mig construir que es podria denominar paisatge de lucre.

Hi ha molts tipus de ruïnes i els seus significats són múltiples. Un edifici en decadència amb vegetació en auge no sol deixar l’espectador impassible. El seu estat incomplet és summament suggeridor i es reconstrueix en l’imaginari com un objecte que marca el pas del temps, com a element tràgic, monument melancòlic o simbiosi romàntica entre la natura i l’ésser humà. Les edificacions a mig construir que formen part d’aquesta reflexió són ruïnes diferents. Es tracta de construccions especulatives que no es van acabar mai i, per tant, no van acomplir mai la funció d’acollir ningú. Significa això que la seva manca d’història –mai van albergar habitants i res no va transcórrer entre els seus murs– les converteix en residus obsolets sense possibilitat de transformació?, o acabaran representant alguna cosa que pot tenir sentit o valor?.

La indignació, la preocupació, la fascinació, i altres reaccions que poden sorgir davant la dimensió real de la persecució implacable del benefici privat sense consideració pels béns comuns, de la vulneració dels valors ambientals, patrimonials, estètics i econòmics del paisatge i de la manca de voluntat dels poders públics per aturar els usos espuris del territori, serien estèrils si no anessin acompanyades d’un propòsit: organitzar-se per intervenir. Les realitats físiques creades pel boom immobiliari són aquí per quedar-s’hi. Constituiran una herència amb la qual nosaltres i les generacions futures haurem de bregar inevitablement durant llargues dècades. Tota pretensió de negar aquesta realitat, de desconèixer-la o d’eradicar-la no és altra cosa que escapisme o quimera. Haurem de dotar-nos, doncs, dels instruments disciplinaris i administratius adequats per intervenir sobre aquestes realitats i reconduir-les, tant com sigui possible, cap a formes més sostenibles, eficients i equitatives d’utilitzar el territori. Aquesta voluntat de gestió ha d’acompanyar-se amb la resolució de promoure transformacions polítiques, socials i econòmiques que evitin la depredació del territori.

Davant aquesta situació, la setmana d’Arquinset es dedicarà a analitzar i a proposar iniciatives, reflexions i solucions vinculades als paisatges ruïnosos de la postbombolla. La voluntat d’Arquinset al llarg dels pròxims tres anys és implantar una major consciència de la temàtica i, des de la transversalitat multidisciplinària, crear una base de dades de coneixement, anàlisi i propostes que pugui ajudar a evitar que el territori continuï degradant-se i promoure’n l’ordenació a partir de principis de protecció dels valors del paisatge, sostenibilitat ambiental i equitat social. Arquinset vol llançar aquesta iniciativa des d’una base àmplia i diversa on caben veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El camp professional vol ser igual d’ampli i inclou sociòlegs, artistes, urbanistes, economistes, geògrafs, periodistes, arquitectes, advocats i antropòlegs. La fórmula de presentació serà mixta; al llarg de la setmana hi haurà conferències i taules rodones, un esdeveniment en un espai abandonat, una recopilació de projectes universitaris sobre l’arquitectura sense vida, una exposició i un cicle de cinema.

Confiem que la setmana temàtica «Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat» sigui enriquidora, apassionant, controvertida i interessant, i que fomenti el pensament crític per ajudar-nos a transitar des d’una topografia del lucre cap a una geografia voluntària que beneficiï el conjunt de la societat.