julia schulz-dornburg

arquitecto

El Cos Vestit. Museu de les Arts Decoratives,
Palau de Pedralbes, Barcelona

En el palau de Pedralbes s'ha reconstruït una bona part del Museu d'Indumentària amb mètodes expositius contemporanis. S'exemplifica amb aquesta posada en escena una de les possibles vies d'integrar els grans fons patrimonials en unes noves fórmules museístiques que entrellacin el testimoniatge històric i la interpretació crítica i propositiva.
L'exposició s'organitza en un itinerari conceptual, gràfic i objectual. Convida als visitants a observar la manipulació del cos i a visualitzar amb exemples històrics i contemporanis, des de la modificació de la imatge del cos mitjançant els vestits fins a arribar a la seva alteració a través de la cirurgia plàstica.
"El cos vestit" explica les transformacions que ha sofert el cos amb els canvis en la indumentària i exemplifica, amb una sèrie de “personatges – maniquí” dissenyats expressament per a aquest fi i situats al principi de cada capítol, a quina classe de metamorfosi ha estat sotmès el cos humà i amb quins mètodes s'ha pogut assolir aquest efecte.
El maniquí anatòmic, un dels actors principals d'aquest grup de personatges, rendeix comptes de l'alteració proporcional dels elements que configuren el cos humà. La seva parella, el personatge estructural, exemplifica els trucs i artificis utilitzats per a crear el resultat desitjat. Un maniquí daurat amb vestimenta contemporània actualitza la visió històrica i recalça el cíclic dels cànons de bellesa, mentre el retrat històric presenta la versió integral de la transformació anhelada. La posició central del grup l'ocupa el protagonista, la peça estrella de la col·lecció que resumeix la tesi de l'època.
El fons lumínic de les vitrines ressalta les siluetes dels cossos transformats, mentre el seu degradi de color, enllaça els diferents estils i èpoques de la cronologia de cos i vestit. El disseny de les vitrines busca la màxima transparència i incorporeïtat per a que l'espai fragmentat del museu tingui major fluïdesa i connectivitat. Vitrines i miralls creen un recorregut visualment estimulant amb reflexos insospitats, figures reflectides i perspectives solapades. Una contínua cinta de llum amb la narrativa de l'exposició envolta el pati central del museu i acompanya al visitant al llarg de la visita.