julia schulz-dornburg

arquitecto

Cosmópolis, Borges y Buenos Aires. CCCB, Barcelona

La relació entre l'escriptor argentí Jorge Luis Borges i la seva ciutat natal, Buenos Aires, es va intentar analitzar a l'exposició Cosmòpolis, Borges i Buenos Aires. Els set apartats: Fundació mítica, Fervor de Buenos Aires, El sud metafísic, La ciutat transfigurada, La Biblioteca infinita, L'heresiarca canonitzat i Cosmòpolis conduïen l'espectador des de la “refundació” de Buenos Aires per part de la ploma de Borges fins a l'actitud cosmopolita que anima, segons el comissari, l'evolució de l'estètica i l’ètica de Borges. L'exposició comptava amb un ampli material documental amb prop de 300 peces originals, entre llibres i revistes, dels quals destaquen 50 primeres edicions de Borges, 70 llibres de la seva biblioteca particular i unes 80 revistes en les quals es van publicar poemes, contes i articles del escriptor.

La progressiva ceguesa de Borges, que va reduir la seva percepció visual a una gamma de tons dominada per l'ocre, va servir de punt de partida en el desafiament de crear una exposició que incitava a la curiositat i a la contemplació (res no es pot aconseguir sense la sorpresa i la passió, deia Borges). Per aconseguir un ambient evocador i desmaterialitzat es va optar per “construir” els espais i els elements expositius amb l'immaterial: la llum i el so.

En el muntatge la llum va passar de ser un recurs per il·luminar un objecte a ser un cos lumínic que configura els volums, plans i recorreguts de l'exposició. Aquesta materialització de la llum permetia (encara que sembli una contradicció) desmaterialitzar el material exposat (en la seva gran majoria llibres, revistes, cartes i primeres edicions) i crear espais on l'opac es convertia en translúcid i allò material adquiria un aire incorpori.

Els cossos lumínics estaven formats per diferents capes de text, imatges i llum, que en intercalar-se aconsegueixen crear una densitat física immaterial. El caràcter dels diferents apartats de l'exposició es definia pel tractament i la variació en la densitat i color de la llum i el so. Aquestes vitrines, auto-il·luminades i tractades amb una pel·lícula que desenfocava el que no està directament davant del visitant, unificaven la diversitat dels objectes exposats i creaven uns recorreguts lluminosos que fomentaven un ritme contemplatiu i concentrat del visitant.