julia schulz-dornburg

arquitecto

Tiran(i)a. CCCB, Barcelona

L'experiència de la tirania, viscuda en aquest cas pels albanesos sota la dictadura d’Enver Hoxha entre els anys 1944 --1990 va ser el tema de l'exposició de Tiran(i)a.

La història severa, dura i amarga de Tirana es va reflectir en l'escenografia de l'exposició. Es va utilitzar un llenguatge elemental, d'aspecte “cru” i s'absté de qualsevol dispositiu luxós. Els elements i els materials de la mostra van ser bàsics, l'estètica austera, les solucions constructives senzilles i el to de la il·luminació freda.

El desafiament del muntatge consistia en la creació d'un ambient desolat i emotiu. Per a aquest fi es va optar per desmantellar grans àrees de les plaques del sostre fals de la sala, exposant el desordre de cables, el tractament ignífug i els conductes d'aire condicionat existents. Amb la sostracció del revestiment de la sala i la conservació dels desperfectes i marques de l'exposició anterior es va aconseguir la creació d'uns espais “no acabats”, definits per capes i empremtes, imposats pel temps i circumstàncies passades.

El fil conductor de l'exposició, tant a nivell conceptual com gràfic, va ser el poble albanès que ocupava, representat de manera gràfica, tot un lateral del recorregut expositiu. Una imatge contínua d'uns 100 metres de longitud narrava les transformacions de les diferents agregacions del poble al llarg dels anys de la dictadura d'Hoxha, començant per les manifestacions espontànies i organitzades a la plaça Skandërbeg, passant per desplegaments militars geomètrics, exercicis d'esport obligatoris, fins a la fugida desordenada i desesperada cap a un futur incert. El mural vertebrava i connectava els quatre apartats de l'exposició, definits com a:

1. La plaça Skandërbeg: principal escenari dels esdeveniments polítics del país 2. L'ànima captiva: representació de la tendència del totalitarisme a imposar control sobre la vida espiritual de tots 3. L'home nou: el prototip d'home totalitari, definit com a fort, sense sentiment i dedicat plenament al triomf de la causa 4. La morfologia del poder: les construccions simbòliques: els búnquers, la piràmide, les estàtues, el mausoleu, etc.)

Les escultures sobredimensionades d'Hoxha, Lenin i Stalin (imponents fetitxes del poder) estaven exposades de manera desequilibrada (reminiscència del seu desmantellament violent al final de la dictadura) en l'últim apartat de la mostra. L'escala i severitat d'expressió dels monolítics líders servien com a prova aclaparadora que la tirania executada pel règim d'Hoxha des de 1945 fins a la seva mort el 1985 abraçava totes les facetes de la vida albanesa: la física, la psicològica i l'estètica.