julia schulz-dornburg

arquitecto

Guerrers de Xi'an.
Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona

Les imatges dels jaciments i el procés arqueològic d'excavar acuradament els tresors amagats, van ser la principal font d'inspiració per a la posada en escena de “Els guerrers de Xi'an”.

L'exposició s'organitzava en dos espais diferents però connectats entre ells: l'espai de la introducció (la sala d'audiovisual amb capacitat per a 250 persones) i la pròpia sala expositiva ubicada en un gran espai continu de 900 m2. La sala audiovisual era el lloc de pas entre l'exterior i la sala expositiva, que s'ocultava darrere d'un element “sostre-pantalla-accés”. Aquesta peça mòbil i lluminosa, dissenyada específicament per a aquest espai, estava formada per tres successius plans trencats i connectats entre si. La seva funció (expressament teatral) era la de controlar el pas del públic, delimitant i il·luminant l'espai durant la fase d’accés de la gent, canviar d'intensitat lumínica i convertir-se en un gran pla de projecció durant l'audiovisual i, finalment, aixecar-se (com si es tractés d'un teló rígid) en acabar la projecció, per deixar pas a la pròpia sala d'exposició, celebrant així l'espectacular transició de la imatge projectada a l'espai real.

L'última imatge de l'audiovisual, es convertia en la primera visió real de l'exposició, marcada per la perspectiva infinita d'una fila de guerrers de terracota, guardians de les 120 peces de les dinasties Qin i Han. La il·luminació de les peces era dramàtica i rasant, centrant-se i ressaltant l'estructura i textura de la superfície dels objectes, mentre la pròpia sala quedava en una penombra que fomentava el suggeriment de grans i misteriosos espais en els mausoleus.

La referència al procés arqueològic s'apreciava tant en els talls i buidats del paviment de la sala com en els plans verticals de l'exposició formats per panells de metacrilat farcits de diferents tipus i textures de terra. La composició de peces exemptes en l'espai i objectes exposats en vitrines, generava uns reflexos sobre els paràmetres verticals que augmentaven la complexitat de la lectura entre realitat i ficció, així com la vitrina de quatre miralls que convertia dos guerrers en un exèrcit semblant-se a la pròpia convicció dels emperadors xinesos que la mort sigui un miratge de la vida.