julia schulz-dornburg

arquitecto

Tresors de la Natura. Museu de Zoologia, Barcelona

L'edifici de Domènech i Montaner va obrir les seves portes el 1888 com el cafè restaurant de l'exposició universal. La seva planta baixa està ocupada per un gran espai diàfan que gaudia d'una connexió directa i oberta amb l’exterior. Amb el temps i canvi d'usos les finestres de la planta baixa es van tapar i s’hi va posar una tanca fins que la sala es va quedar cega i la seva presència es denegà al públic del parc. La intenció principal del projecte va ser tornar les activitats de la sala principal del museu a la vida quotidiana del seu voltant. La recuperació de les finestres a la planta baixa va establir de nou una connexió visual entre la gran sala i el parc. L'eliminació de les vitrines existents que dividien la gran sala en tres sub-espais va tornar aire i noblesa a l'espai principal i augmentà l'impacte de la gran balena penjada a la sala d'exposicions.
L'exposició TRESORS DE LA NATURA reuneix uns cent objectes de diferents característiques i mides. La necessitat d'unificar la gran diversitat d'objectes i el desig de facilitar una lectura conjunta i visualment coherent, ens va fer optar per un únic element expositiu: una taula lluminosa. Aquest taula lluminosa tenia una funció múltiple: actuar com a suport dels elements exposats, ressaltar el perfil i la textura dels objectes, il·luminar la sala de manera indirecta i dibuixar el camí de l'exposició amb llum.
L'entrada a l'exposició es feia a través d'un passatge marcat per un sostre de llum. Un grup de satèl·lits (monitors penjats) informaven sobre el contingut i les activitats de l'exposició. Una vegada a la pròpia sala, el sostre de llum es convertia en una sèrie de taules / vitrines lluminoses que dibuixaven la forma de la balena (gran objecte protagonista de l'exposició) a terra i denominaven els dos grans capítols de l'exposició: la Natura i el Naturalisme. Cada vitrina acollia un grup d'objectes relacionats mentre que el conjunt es presentava com un gran banquet lluminós, una imatge que intentava evocar l'ús original de l'edifici.