julia schulz-dornburg

arquitecto

Franco Victòria República, impunitat i espai urbà. Born, Barcelona

Els monuments commemoren fets històrics, els seus peanyes, columnes, obeliscos i arcs de triomf marquen la permanència del poder a través de l'apropiació de l'espai col·lectiu. La gramàtica del monument del segle XIX ha romàs pràcticament inalterada fins que la irrupció dels moviments d'avantguarda va aplanar el camí per a l'art contemporani a transcendir els codis més immediats de la representació del poder i buscar diferents maneres de transformar, desmitificar o democratitzar el significat del monument.

L'encàrrec de rescatar dues escultures (l'estàtua eqüestre de Franco i la Victòria) de l'anonimat en els magatzems de la ciutat i exhibir-les temporalment en l'espai públic tenia la voluntat de impugnar els codis de la representació del poder. Dues figures sense pedestal, despullades del seu context monumental i mal ferides (una fractura de cintura i la pèrdua del cap) havien de servir per reflexionar sobre la manipulació ideològica de l'espai públic i analitzar la conducta de la nostra democràcia en la gestió del passat franquista.

L'operació de "rescat" uneix la escapçada estàtua eqüestre de Franco amb l'al·legoria de la Victòria i l'ombra de la República davant del Born. L'alineació original de cada escultura dins el context de la ciutat es manté; només la distància entre elles es redueix. La constel·lació resultant també podria descriure com un ménage à trois. Per evitar monumentalizar les peces es van descartar peanyes o plataformes per sostenir-les. El camí accidentat de les escultures per la ciutat va permetre introduir el concepte de moviment, com a element de composició en el disseny de la base i com a antídot a una lectura monumental.

L'exposició revela la història detallada dels tres monuments dins de l'antic mercat. El seu format és una sala d'investigació on tot el material forense (documents històrics, publicacions oficials i evidència fotogràfica) s'ajunta en una sèrie de prestatges i panells de prova. El repte per a l'espectador és el de treure les seves pròpies conclusions de la cadena d'evidències exposades. El llenguatge formal, auster i utilitari s'inspira en les biblioteques, el fosc magatzem de la ciutat (en el qual es van trobar les escultures) i en els panells d'investigació policial.

La seqüència fotogràfica de l'obelisc mutant en la Av. Diagonal (republicà - franquista - monàrquic) i la llarga ombra de Franco defineixen els paràmetres de l'espai expositiu que està organitzat en tres blocs temàtics. El primer capítol explora les vides paral·leles de J.Viladomat i F. Marés, creadors dels tres monuments exposats a la plaça. El segon capítol, dedicat a les escultures República i Victòria, narra les peripècies dels monuments antagònics que comparteixen el mateix obelisc a la ciutat. El tercer i últim panell d'investigació traça la trajectòria de l'escultura eqüestre de Franco a Montjuïc i analitza les doloroses seqüeles que la dictadura va imprimir en aquesta muntanya, tan carregada d'història. En sortir, un espai entre cortines revela l'última peça d'evidència.

Mentrestant, a la plaça del Born, el monumental ménage à trois es converteix en un intens assumpte públic.